SECCIÓ: CREIXEMENT PERSONAL

DITES I REFLEXIONS QUE FAN REFERÈNCIA A L’ENEMIC:

      -L’enemic honrat, abans mort que afrontat
-Coneix l’enemic i coneix-te a tu mateix i en cent batalles no correràs mai el més mínim perill.  Quan no coneguis l’enemic, però et coneixes a tu mateix, les probabilitats de victoria o de derrota són iguals.  Si ignores alhora tot de l’enemic i de tu mateix, és segur que estàs en perill en cada batalla.

  -En la guerra la fortuna és variable.  Per això, el guerrer prudent no deu menysprear l’enemic.

  -Creure que un enemic débil no pot fer-nos prendre mal és com creure que una guspira no pot causar un incendi.

  -Perdoneu els vostres enemics, però no oblideu mai com es diuen.

  -La venjança és, sens dubte, superior a la submissió passiva, impotent, però també la venjança és feblesa, par naix de la por.

  -No hem pas de véncer l’enemic sinó l’errada de l’enemic.

  -El no-violent és un cercador etern de la veritat.  Reconeix que el seu enemic pot tenir una part de la veritat i fins i tot la principal part i, doncs, ha menester de fer contínuament una anàlisi i una reflexió sobre les idees i la conducta pròpia i la de l’adversari.  En canvi, el violent sobreestima la seva idea, la ve evident i considera que el contrari és el mal i que és menester eliminar-lo.

  -No interrompis mai el teu enemic quan està cometent una errada.

  -No critiquis els teus enemics que igual en podrien aprendre.

  -Els espartants no preguntaven pas quants enemics hi havia, sinó on eren.

  -Qui venç per la força no venç sinó una meitat del seu enemic.

  -La guerra és un acte de violència la fita del qual és obligar l’enemic a realizar la nostra voluntat.

  -En la mesura que mantens algú sotmès, alguna part teva ha de raure-hi per tenir-lo a sota, la qual cosa vol dir que no pots elevar-te com altrament sí podries.

  -Fes-nos enemics de tots els pobles de la terra, però salva’ns de la guerra civil.

  -Les nacions, com les persones, vénen definides pel rival.

  -Abans, el món era perillós i podies saber exactament qui eren.  Èrem nosaltres contra ells i era clar que ells hi eren.  Avui no estem tan segurs qui són, però sabem que hi són.

  -Al final, recordarem no pas les paraules dels nostres enemics, sinó el silenci dels nostres amics.

  -Les enemistats ocultes i silencioses, són pitjors que les obertes i declarades.