SECCIÓ: CREIXEMENT PERSONAL

ELS PENSAMENTS i LES EMOCIONS
La clau de l'equilibri mental és saber distingir entre realitat i pensament. La realitat és a l'exterior i el pensament, a dins nostre.
Hem de ser conscients que "no podem canviar moltes coses que passen" però si podem canviar la nostra forma d'enfocar i de com les veiem, perquè en això sí tenim "poder".
JOSEP MASDEU BRUFAL (Naturòpata)

SECCIÓ: CUIDAR-SE (UNA MICA)

EL CABELL:  10 recomanacions capil·lars
1 - Per prevenir l'acumulació de residus, eviteu aplicar condicionadors, cremes, gels i altres productes de modelatge directament sobre el cuir cabellut. Tampoc aquells que continguin alcohol perquè tendeixen a provocar sequedat.
2-Renteu-vos el cabell amb aigua tèbia. L'aigua calenta resseca i el cabell quedarà opac i aspre. Per potenciar la brillantor i la suavitat, utilitzeu aigua freda a l'esbandida final.
3 - El que determini la freqüència de rentat ha de ser el vostre tipus de cabell (si requeriu un rentat diari utilitzeu productes suaus).
4-Si noteu que el cabell comença a caure més del normal, verifiqueu el vostre estrès i la vostra alimentació. Tot i això, es considera normal perdre fins a 100 pèls per dia.
5-En època de vacances protegiu-vos amb gorres i para-sols. No deixeu que l'aigua salada i clorada romangui per molt temps sobre el cabell, tendeix a ressecar-lo.
6-Utilitzeu raspalls i pintes amples amb punta roma. No castigueu el cabell amb moviments bruscos, desenredeu-lo amb els dits. Amb el cabell llarg, no ho tortolligueu amb força mentre estigui humit, ja que en aquest estat és més fràgil.
7-Si utilitzeu assecador, abans amb una tovallola tregueu l'excés d'aigua i no l'apropeu directament sobre el cabell, ja que la calor intensa el maltracta.
8-Si us tenyiu el cabell, no abuseu de les decoloracions.
9-Davant de casos de caspa rebel, proveu diferents xampús. Aneu canviant si comencen a perdre efectivitat.
10.Talleu-vos les puntes regularment.

Animalades

SECCIÓ: QUÈ HEM LLEGIT?

STONER de John Williams:
"A sus cuarenta y tres años de vida, el cuerpo de Williams Stoner estaba casi tan flaco como lo había estado de joven.  (...)  No solía pensar en la edad o dolerse por el paso del tiempo, pero cuando veía su rostro en un espejo o cuando su reflejo se aproximaba a alguna de las puertas de cristal de la entrada de Jesse Hall reconocía los cambios acaecidos con una leve sorpresa."
"En su año cuarenta y tres de vida, William Stoner aprendió lo que otros, mucho más jóvenes, habían aprendido antes que él: que la persona que uno ama al principio no es la persona que uno ama al final, y que el amor no es un fin sino un proceso a través del cual una persona intenta conocer a otra."
"En su tierna juventud, Stoner había pensado en el amor como en una manera de existir absoluta a la que podría acceder, si se era afortunado.  (...)  Ahora, a su mediana edad, empezaba a entender que ni se trataba de un estado de gracia ni de una ilusión; lo veía como un acto humano de conversión, una condición inventada y modificada minuto a minuto y día a día, por la voluntad y la inteligencia del corazón."
"Hace falta enamorarse para conocernos mejor a nosotros mismos".

SECCIÓ: NO ENS QUEDEM ENRERE! 

L'ARROVA  "@"  (primera part)
Ray Tomlinson (enginyer elèctric que treballava per a una empresa nord-americana del Departament de Defensa) explica que, quan va enviar el primer correu electrònic, mai es va imaginar que estava davant d'un gran invent. De fet, només va ser un missatge de prova enviat a si mateix. Gairebé 40 anys després, el símbol fonamental en qualsevol correu electrònic (@) s'ha convertit en un desafiant distintiu d'universalitat i desenvolupament. No obstant això, no sempre va ser així.
La seva tasca per aquell temps consistia a realitzar un programa que permetés a diversos usuaris i usuàries enviar i rebre missatges des de diferents ordinadors connectats en xarxa a un servidor, ja que fins aleshores només era possible enviar missatges generals a diferents fixos.
Tomlinson va haver de buscar un símbol que separés al destinatari final dels domini general, una mena de nom i cognom, de manera que el sistema busqués a la "família" a la qual anava el missatge i després diposités el correu a la casella corresponent al seu membre.
En aquest punt, va trobar un problema. Qualsevol lletra, nombre o gran part de signes que posseïa la seva màquina es prestaven a confusió, ja que el sistema podria confondre l'àlies d'identificació de l'usuari amb el domini. Per això, va optar per emprar el molt poc usat símolo "@" que encara es trobava en gran part dels teclats americans pel seu antic ús comercial.
El signe @ "at" s'utilitzava amb freqüència en Els Estats Units per denotar el preu en unitat del producte (per exemple, 5 articles @ $ 1,45). A més, "at" en anglès també indica la ubicació "en", per la qual cosa quedava molt bé per identificar un determinat usuari o usuària d'un servidor, quedant així el primer mail com: "tomlinson @ bbn-tenexa".

"EL BENESTAR INDIVIDUAL HA DE SER COMPATIBLE AMB EL BENESTAR GENERAL"

Comencem?

Hola coetanis i coetànies.  Acceptem l'edat que tenim?  Assumim el pas de temps?  Ens ajudem? 
Destinada a persones de 40 a 60 anys, més o menys, perquè l'edat cronològica no sempre va al mateix ritme que la biològica i la mental. 
Si feu anys i canvieu de xifra, com ho porteu?
Vull aplicar la sensatesa, la coherència i el sentit comú i que no falti l'optimisme i la il·lusió per continuar endavant.