SECCIÓ: NO ENS QUEDEM ENRERE!

L'ARROVA "@" (segona part i última)

Hi ha evidències de l'ús del signe "@" des de mitjans del segle XV, especialment durant els segles del comerç en vaixell entre Europa i Les Índies, època en què els castellans el van començar a utilitzar per identificar una unitat de mesura.
Una arrova equivalia, en l'antic regne de Castella, a la quarta part d'un quintar. I un quintar a 25 lliures. Amb l'equivalència que una lliura correspon a 0,45 quilograms, una arrova vindria a ser 11,5 quilos.
Aquestes unitats de mesura van ser d'ús comú en el comerç entre Espanya, Anglaterra, Portugal i Amèrica, fins ben entrat el segle XX. Raó per la qual Amèrica del Nord encara mantingués per herència la utilització d'aquest signe. Però la instauració del Sistema Internacional d'Unitats, al 1960, va produir un gradual oblit de gran part d'aquestes mesures.
La "@" estava possiblement destinada a caure en l'oblit, si no fos per la casual idea de Tomlinson d'incloure-la en la seva primera adreça de correu electrònic.

SEBASTIÀ SERRANO

Al final tot funciona mitjançant signes verbals i si no trobes el to de veu adequat, si et mantens en silenci, o si puges una mica el volum, l'altre comença a dir que 'estàs enfadat'

És catedràtic de lingüística general a l' Universitat de Barcelona i ha publicat nombrosos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística, poètica, filosofia, teoria de la ciència i, sobre tot, teoria de la comunicació.

De la seva extensa obra, destaca Signes, llengua i cultura (1980), La paradoxa (1985), Elogi de la passió pura (1990, premio Ramon Llull) Comunicació, Societat i Llenguatge (1993), Comunicació, llenguatge i societat (1993), Cap a una lògica de la seducció (1996), El llibre del sexe, la poesia i l'empresa (1999) i Comprendre la comunicació (2000), El regal de la comunicació (2003), L'instint de la seducció (2004), El secrets de la felicitat (2006), La festa dels sentits (2009).