divendres, 27 de juliol del 2012
dijous, 26 de juliol del 2012
SECCIÓ: QUÈ HEM LLEGIT?
STONER de John Williams:
"A sus cuarenta y tres años de vida, el cuerpo de Williams Stoner estaba casi tan flaco como lo había estado de joven. (...) No solía pensar en la edad o dolerse por el paso del tiempo, pero cuando veía su rostro en un espejo o cuando su reflejo se aproximaba a alguna de las puertas de cristal de la entrada de Jesse Hall reconocía los cambios acaecidos con una leve sorpresa."
"En su año cuarenta y tres de vida, William Stoner aprendió lo que otros, mucho más jóvenes, habían aprendido antes que él: que la persona que uno ama al principio no es la persona que uno ama al final, y que el amor no es un fin sino un proceso a través del cual una persona intenta conocer a otra."
"En su tierna juventud, Stoner había pensado en el amor como en una manera de existir absoluta a la que podría acceder, si se era afortunado. (...) Ahora, a su mediana edad, empezaba a entender que ni se trataba de un estado de gracia ni de una ilusión; lo veía como un acto humano de conversión, una condición inventada y modificada minuto a minuto y día a día, por la voluntad y la inteligencia del corazón."
"Hace falta enamorarse para conocernos mejor a nosotros mismos".
STONER de John Williams:
"A sus cuarenta y tres años de vida, el cuerpo de Williams Stoner estaba casi tan flaco como lo había estado de joven. (...) No solía pensar en la edad o dolerse por el paso del tiempo, pero cuando veía su rostro en un espejo o cuando su reflejo se aproximaba a alguna de las puertas de cristal de la entrada de Jesse Hall reconocía los cambios acaecidos con una leve sorpresa."
"En su año cuarenta y tres de vida, William Stoner aprendió lo que otros, mucho más jóvenes, habían aprendido antes que él: que la persona que uno ama al principio no es la persona que uno ama al final, y que el amor no es un fin sino un proceso a través del cual una persona intenta conocer a otra."
"En su tierna juventud, Stoner había pensado en el amor como en una manera de existir absoluta a la que podría acceder, si se era afortunado. (...) Ahora, a su mediana edad, empezaba a entender que ni se trataba de un estado de gracia ni de una ilusión; lo veía como un acto humano de conversión, una condición inventada y modificada minuto a minuto y día a día, por la voluntad y la inteligencia del corazón."
"Hace falta enamorarse para conocernos mejor a nosotros mismos".
dilluns, 23 de juliol del 2012
SECCIÓ: NO ENS QUEDEM ENRERE!
L'ARROVA "@" (primera part)
Ray Tomlinson (enginyer elèctric que treballava per a una empresa nord-americana del Departament de Defensa) explica que, quan va enviar el primer correu electrònic, mai es va imaginar que estava davant d'un gran invent. De fet, només va ser un missatge de prova enviat a si mateix. Gairebé 40 anys després, el símbol fonamental en qualsevol correu electrònic (@) s'ha convertit en un desafiant distintiu d'universalitat i desenvolupament. No obstant això, no sempre va ser així.
La seva tasca per aquell temps consistia a realitzar un programa que permetés a diversos usuaris i usuàries enviar i rebre missatges des de diferents ordinadors connectats en xarxa a un servidor, ja que fins aleshores només era possible enviar missatges generals a diferents fixos.
Tomlinson va haver de buscar un símbol que separés al destinatari final dels domini general, una mena de nom i cognom, de manera que el sistema busqués a la "família" a la qual anava el missatge i després diposités el correu a la casella corresponent al seu membre.
En aquest punt, va trobar un problema. Qualsevol lletra, nombre o gran part de signes que posseïa la seva màquina es prestaven a confusió, ja que el sistema podria confondre l'àlies d'identificació de l'usuari amb el domini. Per això, va optar per emprar el molt poc usat símolo "@" que encara es trobava en gran part dels teclats americans pel seu antic ús comercial.
El signe @ "at" s'utilitzava amb freqüència en Els Estats Units per denotar el preu en unitat del producte (per exemple, 5 articles @ $ 1,45). A més, "at" en anglès també indica la ubicació "en", per la qual cosa quedava molt bé per identificar un determinat usuari o usuària d'un servidor, quedant així el primer mail com: "tomlinson @ bbn-tenexa".
L'ARROVA "@" (primera part)
Ray Tomlinson (enginyer elèctric que treballava per a una empresa nord-americana del Departament de Defensa) explica que, quan va enviar el primer correu electrònic, mai es va imaginar que estava davant d'un gran invent. De fet, només va ser un missatge de prova enviat a si mateix. Gairebé 40 anys després, el símbol fonamental en qualsevol correu electrònic (@) s'ha convertit en un desafiant distintiu d'universalitat i desenvolupament. No obstant això, no sempre va ser així.
La seva tasca per aquell temps consistia a realitzar un programa que permetés a diversos usuaris i usuàries enviar i rebre missatges des de diferents ordinadors connectats en xarxa a un servidor, ja que fins aleshores només era possible enviar missatges generals a diferents fixos.
Tomlinson va haver de buscar un símbol que separés al destinatari final dels domini general, una mena de nom i cognom, de manera que el sistema busqués a la "família" a la qual anava el missatge i després diposités el correu a la casella corresponent al seu membre.
En aquest punt, va trobar un problema. Qualsevol lletra, nombre o gran part de signes que posseïa la seva màquina es prestaven a confusió, ja que el sistema podria confondre l'àlies d'identificació de l'usuari amb el domini. Per això, va optar per emprar el molt poc usat símolo "@" que encara es trobava en gran part dels teclats americans pel seu antic ús comercial.
El signe @ "at" s'utilitzava amb freqüència en Els Estats Units per denotar el preu en unitat del producte (per exemple, 5 articles @ $ 1,45). A més, "at" en anglès també indica la ubicació "en", per la qual cosa quedava molt bé per identificar un determinat usuari o usuària d'un servidor, quedant així el primer mail com: "tomlinson @ bbn-tenexa".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)